timberland shoes uggs kopen timberland femme moncler veste moncler veste homme canada goose outlet veste barbour timberland chaussure timberland homme parajumpers pas cher canada goose montreal doudoune canada goose femme moncler homme canada goose prix
chaquetas moncler moncler mujer barbour mujer louis vuitton madrid gafas de sol ray ban baratas abercrombie barcelona bolsos michael kors gafas de sol oakley baratas barbour hombre botas ugg rebajas oakley frogskins cinturones louis vuitton woolrich madrid moncler barcelona oakley frogskins baratas parajumpers madrid polo lacoste ghd baratas air max 90 blancas zapatos mbt nike huarache blancas
La presa de decisions, l'elixir del joc
UNA WEB
A+ A A-
OPINIÓ - GERARD ARTIGAS

La presa de decisions, l'elixir del joc

  • Gerard Artigas | @Gerard_Artigas
  • 18 Nov 2014

El grau de complexitat tàctica en les diferents modalitats esportives es regeix en funció del número d'estímuls que interactuen entre si. Així doncs trobem esports amb poca complexitat tàctica, pràcticament memorístics, mecànics i automatitzats, com són la majoria d'esports individuals, on els atletes podrien executar les seves accions motrius quasi bé amb els ulls tancats ja que en gran part actuen davant d'un medi estable i sense incertesa.

La complexitat tàctica augmenta significativament quan parlem d'esports d'adversari, que com el seu propi nom indica es diferencien dels individuals perquè la oposició amb els rivals és directa, és a dir, l'acció de l'adversari ens afecta directament. Per què augmenta la complexitat tàctica? Doncs perquè ja no només depenem de nosaltres sinó de la contracomunicació motriu, és a dir, de les accions d'un altre contrari. A partir d'aquí totes les nostres respostes es veuran condicionades per les característiques i gestualitats del rival.

En última instància trobem els esports que generen més complexitat tàctica, els esports de col·laboració-oposició o anomenats també esports d'equip. En aquesta tipologia d'esports s'hi suma una altra variant que fa augmentar la incertesa, la relació amb els companys, ja que la nostra resposta i actuació no només dependrà del mòbil i dels rivals sinó també dels propis companys perquè les seves accions també ens afectaran, positivament o negativament quan haguem de donar solucions.

 

Aquesta introducció serveix per donar entrada al concepte de la presa de decisions, que des de fa un temps se'n parla molt fins a considerar-ne com un dels factors més rellevants per obtenir resultats en la comprensió del joc dels esports d'equip. Aquesta presa de decisions s'ha començat a fer-se famosa a mesura que les noves metodologies d'entrenament s'han anat generalitzant, comptant cada vegada més amb tasques globals i integrades i reduint el percentatge de tasques analítiques, que donen resultats ràpids però que són pobres en el treball reflexiu.

 

Per presa de decisions s'entén tot el procés psico-motriu que realitza el jugador/a davant d'una situació-problema, amb l'objectiu de donar resposta a aquesta situació.

 

El Dr. Friederich Mahlo en el seu estudi de l'acció tàctica (1969) va establir tres fases en el desenvolupament del joc:

            1) La percepció i anàlisi de la situació.

            2) La solució mental del problema.

            3) La solució motriu del problema.

 

Popularment però, aquestes tres frases, entre els entrenadors i llicenciats es redueix a 3 verbs que defineixen el procés de la presa de decisions: PERCEBRE - DECIDIR - EXECUTAR. On els dos primers processos són interns i el tercer és l'únic visible.

Per tant, davant de cada situació, el jugador/a ha de veure-percebre el que passa: on són els rivals, companys, pilota, porteria... Seguidament ha de decidir una acció per superar aquella situació i finalment realitzar l'acció, executar-la.

 

Tot i que sempre es defineix la presa de decisions amb aquests tres passos, penso que per optimitzar i millorar aquesta presa de decisions, hauríem d'introduir una nova fase: el FEEDBACK, és a dir avaluar si l'acció realitzada ha tingut èxit i buscar els perquès. D'aquesta manera tanquem el cercle valorant els resultats i aprenent d'ells per optimitzar futures decisions.

A més a més d'aquestes quatre fases del procés, la capacitat de prendre decisions es fonamenta en cinc eixos essencials:

            -L'anàlisi (on sóc, amb qui, contra qui...).

            -El judici (si faig això què pot passar?).

            -La informació (rival dretà? Esquerrà? Defensa zonal?...).

            -Els coneixements (Tot el que sé o no sé em condiciona).

            -L'experiència (Antigues decisions han anat bé o no? Com han afectat al joc?).

 

 

Amb un còctel d'aquests cinc eixos basem cada una de les decisions que prenem durant el joc.

El motiu pel qual, els entrenadors i coordinadors donem tanta importància a la presa de decisions és perquè cap acció del joc és igual a una altra, és a dir, cada segon que passa es crea una nova situació tàctica i cada nova situació cal resoldre-la amb constants preses de decisions. Conseqüentment, no podem automatitzar totes les jugades, no podem formar als jugadors com si fossin autòmats i robots, tot el contrari, crear jugadors racionals, que entenguin el joc per facilitar la base perquè davant de cada nou problema-acció plantejat tinguin recursos per prendre decisions exitoses.

 

De què serveix basar el nostre sistema de joc en jugades preestablertes si no sabem com ens actuarà la defensa a cada moment? Deixo aquí aquesta reflexió.

 

Per fomentar la presa de decisions i donar eines als jugadors perquè puguin entendre el joc, hem de procurar programar exercicis de resposta oberta, on hi hagin diferents opcions o maneres d'execució. Així donarem espai a que el jugador/a pugui decidir quina creu que és la millor opció en funció de la percepció i anàlisi que ha elaborat.

Exercicis que potenciïn la presa de decisions són majoritàriament els globals i els integrats ja que intrínsecament tenen molts estímuls i per tant molta complexitat tàctica. Per altra banda una bona metodologia d'entrenament per treballar el concepte d'aquest article seria el descobriment guiat o bé la resolució de problemes (M.Mosston).

 

Si gastem esforços i hores en aquest tipus de treball en edats formatives ho acabarem agraint amb els anys, ja que convertirem a jugadors/es tant o més intel·ligents que els seus propis entrenadors.

 


Gerard Artigas | @Gerard_Artigas

 

 

Cercador

CATSALA, la web de TOT el futbol sala català

T A C T I C .cat