timberland shoes uggs kopen timberland femme moncler veste moncler veste homme canada goose outlet veste barbour timberland chaussure timberland homme parajumpers pas cher canada goose montreal doudoune canada goose femme moncler homme canada goose prix
chaquetas moncler moncler mujer barbour mujer louis vuitton madrid gafas de sol ray ban baratas abercrombie barcelona bolsos michael kors gafas de sol oakley baratas barbour hombre botas ugg rebajas oakley frogskins cinturones louis vuitton woolrich madrid moncler barcelona oakley frogskins baratas parajumpers madrid polo lacoste ghd baratas air max 90 blancas zapatos mbt nike huarache blancas
Jordi Torras, una llegenda del Futbol Sala
UNA WEB
A+ A A-
JORDI TORRAS, LLEGENDA

Jordi Torras, una llegenda del Futbol Sala

  • fcf.cat
  • 20 Gen 2016

El jugador català de Sant Vicenç dels Horts tanca la seva etapa professional com a jugador de futbol sala amb una extensa trajectòria que es tradueix en un excel·lent palmarès.

Als 35 anys, Jordi Torras anuncia la seva retirada de les pistes i manifesta trobar-se content de tornar a casa, tot i que li hagués agradat acabar la temporada però, per problemes físics no ha estat possible. D’aquesta manera, la llegenda del futbol sala i l’etern capità, agafa un nou rumb amb un palmarès per emmarcar, que es tradueix en un Mundial, quatre Eurocopes, tres UEFA Futsal Cup, una Recopa, una Intercontinental, quatre Lligues, tres Supercopes, quatre Copes d’Espanya, una Copa d’Itàlia, quatre Copes del Rei i nombrosos reconeixements individuals.

 

LA RETIRADA

1. La teva retirada no ha estat una sorpresa, ja que ha estat una decisió meditada. Perquè decideixes retirar-te en aquest moment?

El tema de la lesió ja ve des de fa bastant de temps. Ha estat una lesió constant que en aquesta última temporada i al final de la passada em va provocar molt problemes amb un dolor a la cadera que es va tornar constant i que cada cop m’afectava més físicament i mentalment. Al no poder arribar a donar el 100% no em sentia còmode i va arribar el moment de valorar i meditar. Primer vaig parlar amb el club i precisament el president de l’Asti em va ajudar a prendre la decisió de finalitzar la meva carrera.

 

2. El passat 29 de desembre de 2015 vas disputar el teu darrer partit com a jugador professional de futbol sala, el qual va acabar amb victòria per 2 gols a 1 contra en Nàpols. Com va ser aquest comiat i com el vas viure?

Prèviament al partit els mitjans de comunicació ja parlaven de la retirada de Jordi Torras. El dia del partit, el pavelló va estar ple i, a part de que va ser un partit complicat, al final la gent es va esperar, em van aplaudir i van participar. Llavors el club em va fer entrega d’un llibre amb totes les meves imatges de tota aquesta època en el club, i els jugadors em van aixecar. La meva manera de correspondre al públic va ser amb unes paraules en italià, dins del què jo he après.

 

3. Als 35 anys anuncies la teva retirada de les pistes. Què ha significat el futbol sala en la vida de Jordi Torras?

El futbol sala ho ha representat tot per mi. Tu quan ets petit practiques aquest esport perquè t’agrada i perquè veus a les figures de la teva època. En el meu cas, hi va haver un punt d’inflexió que va ser el pujar amb el Barça a Divisió d’Honor i, també, quan em van cridar per anar convocat amb la selecció espanyola. Sí que és cert que abans d’anar amb l’espanyola has de passar per la selecció catalana, on jo era un habitual a totes les convocatòries ja des dels 10 anys.

Gràcies als valors que té l’esport, on has de treballar sempre i aprendre de tothom, i et permet conèixer a tanta gent, viatjar, estar en tants vestidors i conviure amb els cracks que tu sempre havies vist, et fa créixer i madurar.

 

EL FUTBOL SALA

4. El FC Barcelona, el  Miró Martorell, el PW Cartagena, l’Inter Movistar i l’Asti italià són els clubs pels quals has passat. Quin record t’emportes?

Han estat diferents èpoques, diferents moments i diferents nivells de joc on he anat creixent i he après moltes coses. Des de que vaig començar al Barça de molt jove, en una època on amb 18 anys vam poder gaudir del futbol sala. Després, passar al Martorell va ser un canvi de xip, i hi vaig poder aprendre molt tant dins com fora de la pista, fets com el comportament d’un jugador professional. Amb 22 anys, vaig sortir fora de casa per anar al Cartagena, on vaig créixer molt físicament i, sobretot, a aguantar la pressió. Després el pas a Interviu va servir per convertir-me en un jugador més experimentat i jugar competicions importants. Gràcies a això vaig donar el salt al Barça i va ser l’oportunitat de tornar a casa. Quatre anys on l’experiència va ser un grau i on vam fer història dins del club. El més sorprenent va ser la meva sortida a l’Asti d’Itàlia, ja que va ser bastant dur, però estic segur que és un dels millors llocs on podia haver anat. És un club que m’ho ha donat tot i que fa que el jugador estigui tranquil.

I en tots aquests clubs que he estat, a part de donar-ho tot a la pista he intentat donar la imatge que ha de donar un jugador, i per això estic tranquil.

 

5. Ara, quan mires enrere, quina sensació tens de tota la teva trajectòria futbolística?

La meva evolució ha estat de menys a més. És cert que he estat en els millors equips per poder créixer, però també és cert que ho ha de fer un mateix. Jo m’ho he treballat i he donat el màxim. L’evolució ha estat en tot. He intentat estar sempre al 100% perquè sabia que algun dia això s’acabaria i el que volia era aprofitar al màxim el jugar a futbol sala, que és el que m’agrada.

Si em tornessin a donar l’opció de tenir 17 anys tornaria a repetir la meva trajectòria. Estaria encantat. Estic molt orgullós, perquè he fet tot allò que m‘ha agradat dins del món d’aquest esport. He pogut viure aquella sensació d’un esportista que és l’estar en un camp amb 15.000 persones amb una pressió important per guanyar i sent el focus d’atenció. Aquesta sensació et fa veure que és el teu moment i el que t’ajuda a mantenir el nivell i a sumar individualment i pel teu equip.

 

EL PARTIT D'HOMENATGE

6. El passat 10 de febrer del 2015 la FCF, juntament amb la RFEF, van organitzar un partit internacional entre la selecció espanyola i l’Argentina per retre’t homenatge de la teva retirada de la selecció. Més de 1.500 persones van anar a veure’t. Què suposa per un jugador aquest fet?

Primer agrair a la Federació Catalana de Futbol i a la Real Federación Española de Fútbol que et facin un reconeixement, perquè això significa que alguna cosa important has fet. Poder-ho fer a casa i que estigui molta gent allà, familiars, amics, gent del poble, gent de Catalunya i que en el minut 4 parin el partit per fer aquest homenatge, és quelcom molt especial. Això significa que la feina que has fet fins aquell moment ha estat la correcta.

 

LA SELECCIÓ CATALANA

7. En el teu cas, vas estar seleccionat en diverses categories base de les seleccions catalanes de futbol sala i també has vestit diverses vegades la samarreta de Catalunya en partits internacionals. Què t’emportes d’aquestes experiències?

La veritat és que en tinc molt bons records. Recordo la primera trucada que vaig rebre per anar convocat amb la selecció catalana per anar a un entrenament. Jo tenia 10 anys i em va trucar, seguidament, la televisió local del meu poble, Sant Vicenç dels Horts per entrevistar-me. Quan em van començar a fer preguntes només sabia respondre o sí o no. Després, en el primer entrenament, recordo que no volia entrar en el vestidor i em vaig posar a plorar, fins que va venir el delegat i em va portar fins dins. A partir d’aquí em van començar a convocar moltes vegades i vaig anar a molts entrenaments fins als 19 anys. Amb la selecció absoluta la cosa canvia perquè era molt més difícil poder compaginar-ho, però sempre que he pogut hi he participat. És una molt bona experiència.

 

8. Per la majoria de jugadors i jugadores de futbol sala a Catalunya ets un referent a seguir. Quin missatge els hi transmetries, ells que es troben formant-se i aspiren a ser algun dia  professionals d’aquest esport?

Primer que tot allò que facin, si els hi agrada el futbol sala, ha de ser passar-s’ho bé i divertir-se. Si volen arribar a ser com un jugador professional que tenen com a referent, és bo que ho pensin, però la seva idea ha de ser anar treballant el dia a dia. Quan vagin madurant veuran lo difícil que és mantenir aquest nivell, perquè ningú els hi regalarà res. Hi ha moltes dificultat que no són esportives. Però el més important és que sàpiguen que primer s’ha de pensar en la formació i després en l’esport. Si ho poden compaginar tot, millor, perquè es pot.

 

EL PROJECTE DE FUTUR

9. A partir de la teva retirada, inevitablement, la teva vida ha fet un canvi de rumb. Quins projectes tens previstos d’ara en endavant?

Des de l’any 2011 amb el meu amic i soci tenim constituïda una empresa de serveis educatius i esportius, on treballem amb escoles i venem material. Poc a poc hem anat creixent en aquest àmbit i estem molt contents de l’evolució i ara ja m’hi puc dedicar més. A més, ara fa un any, vam crear un escola de futbol sala Jordi Torras al meu poble, Sant Vicenç dels Horts, molt contents i a dia d’avui tenim 100 nens i nenes, i anem creixent. Juan Carlos López m’està ajudant molt amb l’escola. També estic ajudant a tirar endavant l’Associació de Veterans de Futbol Sala del FC Barcelona, del qual en sóc president, ajudant a trobar-nos els antics companys i va creixent.

 

10. Amb tota l’experiència adquirida des de la vessant de jugador, pots aportar molt en qualsevol estructura esportiva. T’agradaria col·laborar dins de la Lliga Catalana de Futbol Sala de la Federació Catalana de Futbol?

Sí. L’experiència és un grau i no perquè hagi estat un referent et regalen res, sinó que t’ho has de treballar i t’has de formar. En el moment en què et donin la proposta i ho tiris endavant ho has de demostrar. Ara no estic en el moment de demostrar, sinó que estic en el moment d’escoltar. L’experiència amb la meva empresa, amb l’escola i amb l’associació, a més dels valors que he après en el món del futbol sala, i de la forma com sóc jo, crec que tinc capacitat per poder portar certes coses. Per tant, jo estaré encantat en escoltar propostes.

 

11. S’està parlant d’una possible incorporació al FC Barcelona, a la secretaria tècnica del futbol sala del club. Ja hi ha algun acord ferm?

Quan vaig marxar del Barça, Bordas, l‘aleshores president de la secció de futbol sala, va comentar que el Jordi Torras sempre tindria les portes obertes en el club. Des de sempre hi ha hagut contacte. És cert que ara volen fer una reestructuració de les seccions i han contactat amb mi. Si que Jordi Torras s’ha retirat, però no perquè el Barça li hagi fet una oferta, sinó perquè he dit prou per problemes físics, però sí que és cert que hi pot haver alguna proposta. Després hem de valorar i pensar en un futur el que decidim. Però no és res immediat, sinó tot amb tranquil·litat.

Actualitat #LNFS

Cercador

 

 

 

CATSALA, la web de TOT el futbol sala català

T A C T I C .cat